Al llarg de tota la història romana, a les dones se’ls va privar de la possibilitat d’exercir cap poder polític de facto. Tot i això, aquelles mares, esposes, germanes i filles de senadors i dirigents no van ser alienes a la realitat política del seu context. Com a tal, sovint van influir en les decisions dels seus companys masculins. Per sort, ens han arribat diverses mencions a les fonts clàssiques plasmant una realitat que de vegades no es té prou present.
Imatge: Laurent de La Hyre, “Cornelia rebutja la corona de Ptolemeu VIII”, Museu de Belles Arts de Budapest.
La dona en la política_introducció
Plini el Jove (s. I-II d.C.)
Plutarc (s. I-II d.C.)
Suetoni (s. I-II d.C.)
Tàcit (s. I-II d.C.)
Tit Livi (s. I a.C.-I d.C.)
